Els sorolls, la vibració, la pesantor i alhora la lleugeresa de les peces quan es mouen dins la fàbrica, el vapor del procés d’assecatge… Tots aquests elements i factors van fer que l’artista triés aquest espai, nu i sense cap tipus de construcció, per a la ubicació d’una de les seves obres més emblemàtiques. Només un mur separa l’obra de la zona de producció.
S’ha plantejat com a espai d’evasió i alhora de reflexió: els visitants s’han d’abstreure, desconnectar i deixar-se guiar per la música i les danses dels personatges. Una vegada finalitzada l’experiència, però, l’obra planteja qüestions d’actualitat sobre les quals l’artista ens incita a reflexionar i a qüestionar-les. Les referències a les epidèmies, les malalties, les migracions, les crisis polítiques o les cerimònies fan que, a banda d’una de les creacions més destacables de l’artista, la peça esdevingui un retrat molt fidel del món globalitzat actual.