El títol de la instal·lació, Double Bind, prové de la teoria desenvolupada per l’antropòleg social Gregory Bateson en referència a la intercomunicació entre persones: defineix un dilema emocionalment angoixant pel qual un individu rep dos o més missatges que es contradiuen.
L’obra, segons el mateix artista, explora com és de contradictori i enganyós la major part del que ens diem els uns als altres i quants malentesos es barregen en el llenguatge i la comunicació en la nostra vida quotidiana.
La instal·lació es divideix en dos espais. Un nivell superior en el qual el visitant observa, des de la barana d’un balcó, un terra estampat a través del qual pugen i baixen dos ascensors en moviment continu. Aquest terra sembla estar perforat amb una sèrie de forats grans, tot i que alguns són il·lusions òptiques. Si ens endinsem en la penombra de l’espai inferior, es visualitza un nivell intermedi habitat per un seguit de figures, les expressions i accions de les quals no són clares, com tampoc no ho és la nostra funció en aquest drama privat.
Per a la realització de les seves peces, Muñoz es va inspirar en fonts molt diverses: la literatura, el teatre, la filosofia o l’arquitectura, així com en elements de la màgia i l’il·lusionisme. Double Bind recull totes aquestes influències i també mostra la major part dels conceptes sobre els quals va treballar en la seva carrera artística: la realitat, allò visible i allò invisible, la identitat, l’espai o la perspectiva. Tot això amb l’objectiu de posar l’espectador en un estat de tensió psicològica i de qüestionament de la realitat que l’envolta.
Pocs mesos després de la presentació de Double Bind a la Tate Modern, Juan Muñoz moria a l’edat de 48 anys. L’obra es va desinstal·lar de la Tate el mes de març de 2002 i es va convertir en la seva darrera gran obra. L’any 2015 l’espai HangarBicocca de Pirelli a Milà va fer una exposició que, sota el comissariat de Vicente Todolí, revisava la carrera de Muñoz amb obres per primer cop com ara la instal·lació de Double Bind, entre altres. El 2017, PLANTA va presentar Double Bind en la que va ser la seva primera exhibició a Espanya.
Cedida al projecte PLANTA per un període de cinc anys, Double Bind evoca el caràcter humanista de la col·lecció de la Fundació Sorigué.
Es tracta d’una obra propietat del llegat de Juan Muñoz que s’ha convidat a PLANTA durant un temps determinat. Aquest model d’obra convidada és un exemple de pràctica sostenible, ja que permet exhibir obres d’una gran complexitat tècnica i amb requeriments –d’espai en aquest cas– molt específics sense incorporar necessàriament la peça a la col·lecció.