L’artista Cristina Iglesias, guardonada amb el premi d’Arquitectura de la prestigiosa institució britànica, ha realitzat una instal·lació artística efímera al Annenberg Courtyard durant els mesos d’estiu de 2022
La instal·lació “Wet Labyrinth (with Spontaneous Landscape)” consisteix en un laberint envoltat de vegetació, en el qual l’aigua brolla subtilment creant un ambient humit i alhora una experiència immersiva on la realitat, la ficció i el reflex s’entrellacen
Les propietats del sòl dissenyat a propòsit per Sorigué conjuntament amb l’estudi de l’artista, permeten que l’aigua que cau sobre la superfície de la instal·lació es reutilitzi tornant a ser bombada
La Fundació Sorigué, que compta en els seus fons amb la peça “Habitació vegetal XII” de Cristina Iglesias, ha donat suport al projecte
El grup empresarial Sorigué ha desenvolupat un sòl drenant sostenible a mesura per al site-specific “Wet Labyrinth (with Spontaneous Landscape)” de l’artista Cristina Iglesias, que s’exhibeix a la Royal Academy of Arts de Londres fins al 21 d’agost.
L’obra, que compta amb la col·laboració i el suport de la Fundació Sorigué a través del projecte PLANTA, configura un laberint en el qual brolla la vegetació i cauen gotes d’aigua de manera contínua sobre el sòl, suggerint, d’aquesta manera, el pas del temps i l’alteració del paisatge.
El sòl drenant, que conforma la superfície per on els visitants transiten i accedeixen a la instal·lació, s’ha realitzat específicament per a l’obra entre el Departament de Desenvolupament de Materials de Sorigué i l’estudi de l’artista, a partir d’una mescla d’àrids, testats i seleccionats en col·laboració amb l’artista, i del producte Calcel Rob, una resina a base de poliuretà desenvolupada pel grup empresarial per al seu ús en sòls drenants i decoratius.
“Aquest projecte ens ha permès crear sinergies entre la nostra vocació de retorn, materialitzada en la Fundació Sorigué, i d’innovació, present en tota l’activitat de Sorigué, posant al servei de la cultura i l’art tot el nostre coneixement i especialització en el desenvolupament de paviments”, ha afirmat Ana Vallés, presidenta del grup Sorigué.
El disseny del sòl ha respost a les necessitats concretes del projecte. Així ho ha explicat Jordi Albareda, director tècnic de l’Àrea de Materials de Sorigué: “En la part inferior del sòl s’allotja el dipòsit que alimenta d’aigua tota la instal·lació. Al seu torn, l’aigua sobrant es filtra pel sòl drenant, evitant el seu desaprofitament. Gràcies a la composició de Calcel Rob, l’aigua es pot reaprofitar i tornar a bombar cap a la superfície de la instal·lació”.
Materials i processos sostenibles
Per a l’artista Cristina Iglesias era molt important que tots els materials i processos del projecte estiguessin alineats amb el concepte de sostenibilitat. “L’art és una eina fonamental per comunicar la necessitat de valorar i cuidar el nostre entorn i els seus paisatges. La instal·lació respon a aquesta voluntat de prendre consciència sobre determinades problemàtiques mediambientals. Per això, desenvolupar els diferents materials i sistemes de l’obra va ser un repte per al nostre estudi. Des del primer moment, vaig pensar en Sorigué, perquè ja coneixia alguns dels projectes de recerca en materials en els quals havia treballat el grup prèviament.”, ha explicat Iglesias.
En el desenvolupament de tot el projecte s’ha prestat especial atenció a la sostenibilitat dels materials i procediments utilitzats: la façana de pissarra s’ha dissenyat pensant en la durabilitat; els baix relleus estan fets amb resina i pols de bronze, un subproducte del procés de fabricació del bronze; el sòl de drenatge i la bomba de circuit tancat reciclen contínuament l’aigua perquè no es malgasti. A més, totes les plantes utilitzades a l’obra seran replantades en un altre lloc al final de l’exposició.
Els àrids que conformen el sòl drenant provenen del complex industrial de Sorigué a la Plana del Corb (Balaguer). En aquestes instal·lacions, seu del projecte PLANTA, també s’ha dut a terme la seva fabricació i el premuntatge a escala real, per poder ser referenciat i traslladat posteriorment a la Royal Academy of Arts de Londres.
Sobre l’obra
L’obra “Wet Labyrinth (with Spontaneous Landscape)” de Cristina Iglesias forma part de l’emblemàtica Summer Exhibition de la Royal Academy of Arts de Londres, que, en aquesta edició, gira entorn del concepte de “Clima” en el seu sentit més ampli, entès com una crisi o una oportunitat, o simplement com la nostra experiència quotidiana.
Mitjançant aquesta obra immersiva, Iglesias vol jugar amb la percepció i crear una experiència per a l’espectador que s’endinsa en el laberint, on la realitat (l’estructura i el món exterior), la ficció (els baix relleus) i el reflex (els panells de mirall) s’entrellacen de manera intensa. Al seu torn, aquest laberint humit ofereix un santuari enmig de la ciutat perquè els visitants puguin passejar, meravellar-se i reflexionar.
Sobre l’artista
Durant dècades, Cristina Iglesias ha desenvolupat un vocabulari escultòric distintiu que uneix l’arquitectura, la literatura i les influències culturals específiques del lloc en entorns construïts immersius, escultures autònomes i obres de paret.
L’artista empra un llenguatge formal que uneix l’abstracte amb el natural i l’artificial. Des d’estructures barroques enginyosament mecanitzades fins a laberints, pantalles i pous profunds, li valen per a redefinir poèticament l’espai fusionant l’interior i l’exterior per a produir nous i inesperats llocs sensorials per a l’espectador.
