Statement of PLANTA

Els dies 11 i 12 de juny l’obra ‘Call Out’, de Studio Korinsky i Orhan “aib” Kavrakoğlu, recentment guardonada amb la beca ISEA2022 Barcelona concedida per la Fundació Sorigué, va ser presentada a PLANTA. L’esdeveniment va tenir lloc en el marc del festival internacional ISEA2022 – 27th International Symposium on Electronic Art, el qual, sota el tema Possibles, va tenir com a objectiu cridar l’atenció del públic sobre les interseccions entre art, ciència i tecnologia. L’obra ‘Call Out’, que s’ha incorporat a la col·lecció de la Fundació Sorigué, es va instal·lar de forma temporal al taller de maquinària de Sorigué i va ser presentada als visitants pel mateix artista, Abel Korinsky.

El propòsit de ‘Call Out’ és posar sobre la taula la responsabilitat humana en la tecnologia a través d’una instal·lació audiovisual immersiva. L’obra està inspirada, entre d’altres, en la creixent presència de satèl·lits a la nostra òrbita a causa de projectes com l’SpaceX d’Elon Musk, que té com a objectiu gestionar més de 11.000 satèl·lits en òrbita cap al 2027. Aquests dispositius, claus per al desenvolupament tecnològic, plantegen encara moltes preguntes sense resposta. Des del 1967, una dècada després de la posada en marxa del primer satèl·lit, l’Sputnik, el tractat de l’espai exterior ha proporcionat el marc bàsic per a la legislació espacial internacional. Tot i això, els països han permès cada vegada més esforços comercials sota les seves pròpies normes, fins a arribar a una carrera espacial privada. La peça convida a reflexionar sobre temes com la responsabilitat, la propietat, la recollida de dades, el control de la comunicació o la manca de consciència sobre la presència dels satèl·lits.

‘Call Out’ consta de diferents fases llumíniques, que canvien segons el rastreig en viu dels diferents satèl·lits que sobrevolen el punt en què es troba la instal·lació, a una distància d’entre 500 i 600 quilòmetres de la superfície terrestre. Per això, els artistes i el seu estudi han desenvolupat un programari específic de rastreig de dades i mapeig GPS de satèl·lits, per la qual cosa el treball està codificat des de zero, sense utilitzar un programari visual preprogramat. A més, l’obra incorpora un sistema de so multicanal que sonifica els satèl·lits segons la seva posició. Per tant, les dades processades pel programari són transformades a temps real en camps de llum generats per tubs LED i en diferents peces d’àudio. La naturalesa transitòria i la bellesa física dels patrons de llum s’entrellacen amb la creació sonora per transportar als visitants a l’espai exterior i desdibuixar els límits entre la realitat i la il·lusió.

Les diferents fases llumíniques simbolitzen diferents situacions que es donen amb els satèl·lits. Per exemple, quan el sistema capta més de vuit satèl·lits orbitant alhora per la zona mapejada, els tubs mostren una fosa a colors RGB, com a símbol del risc de xoc entre ells i la pèrdua de dades que això suposaria. Quan els satèl·lits rastrejats creuen els seus camins, l’obra mostra pampallugues. Tal i com explica el mateix artista, quan els satèl·lits creuen les seves trajectòries, en realitat no xoquen, ja que es troben a alguns quilòmetres de distància, però en termes d’espai aquesta distància no és res. L’obra posa l’accent en els perills que suposarien per a la humanitat i per a l’espai aquests xocs, basant-se també en la Síndrome de Kessler. Aquesta teoria descriu la reacció en cadena que es donaria en xocar un satèl·lit amb un altre, destruint-lo i transformant-lo en milers de partícules que entrarien en òrbita i passarien a ser un possible perill per a altres satèl·lits. Per tant, el risc a col·lisió esdevé exponencial, doncs com més satèl·lits hi ha en òrbita, més possibilitats hi ha de que col·lisionin, i amb cada col·lisió es generen partícules que poden col·lisionar també amb els satèl·lits. Alhora, l’obra convida a reflexionar sobre l’apropiació per part d’algunes companyies privades d’un bé comú com és l’espai. Com el mateix artista Abel Korinsky afirma “tots compartim un únic cel”, però cada cop està sent més complicat, per exemple, el simple fet de contemplar-lo, doncs la presència de satèl·lits comença a ser visible des de la Terra, alhora que la contaminació lumínica o els nous ritmes de vida també ho dificulten.

La instal·lació de l’obra a PLANTA va suposar la primera presentació completa de la peça, que anteriorment s’havia mostrat a Aaran Gallery Teheran únicament en format digital basada en el programari de mapeig, i en format físic a Bozar (Palau de les Belles Arts de Brussel·les) ) i al festival de l’aigua Bulgària amb una graella de bombetes i una projecció que donaven a conèixer l’obra en format bidimensional.