La comitiva que apareix a More Sweetly Play the Dance comença amb una figura masculina dansant, que es desplaaça des del principi fins al final de la instal·lació. Després d’ell, per l’obra transiten diferents figures: unes es mantenen vives gràcies a goters intravenosos, d’altres agiten una bandera en una mena de reivindicació política, sacerdots dansant i portant lliris fúnebres, així com també una successió de persones que avancen duent a sobre seu totes les seves pertinences, imatge freqüent als nostres telenotícies quan apareixen refugiats procedents de diferents països del Mediterrani.
Kentridge ha emprat en diferents ocasions el format de processó o desfilada a les seves obres per a, tal i com ell mateix afirma, “intentar englobar a l’obra la multiplicitat de persones que hi ha al món”, i a la vegada, volent al·ludir la importància de l’anar a peu com a mitjà d’automoció principal del segle XXI.
Tota la processó està dirigida per una animada banda de metall (African Immanuel Essemblies Brass Band), amb una música festiva i jovial, que es contraposa a la duresa d’algunes de les situacions referenciades pels persontges. L’última figura de la processó és la ballarina sud-africana Dada Masilo, vestida amb sabates de punta, ballant ballet clàssic vestint uniforme militar i duent un rifle.
És inevitable veure referències a la danse macabre o dansa de la mort d’invenció medieval, una forma al·legòrica de resistir i respectar la força de la mort. Kentridge la planteja aquí com una processó de dibuixos animats i vídeos de ballarins movent-se junts cap a la mort com a força igualadora que ens reuneix a tots. Però quan ballem, estem vius: la dansa, sent majorment un gest, requereix una precisió i un control complets sobre el cos, però també necessita abandonament, imprudència i energia. Després d’una estona, el ball es converteix en el menys absurd de l’obra. Al món de More Sweetly Play the Dance, la dansa és una forma de viure a través de la violència i una forma de morir per ella.
Al catàleg William Kentridge: More Sweetly Play the Dance, l’artista permet aproximar-se de manera única la preparació i la creació de l’obra.