Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), pintor, escultor i dibuixant, és un dels màxims exponents del panorama artístic espanyol.
Inicia la seva formació amb el seu oncle, el pintor Antonio López Torres. El 1949 viatja a Madrid per preparar l’ingrés a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, on cursa els estudis de pintura entre 1950 i 1955.
Un cop finalitzats els estudis, la seva producció recull elements de diferents corrents artístics, com ara el cubisme o el surrealisme, uns corrents, aquests dos últims, que són els més recurrents, ja que l’ajudaven a reforçar el caràcter narratiu de les obres. A partir dels anys seixanta, quan guanya reconeixement internacional després d’exposar a París i Nova York, comença a abandonar l’onirisme i desenvolupa, de manera gradual, un plantejament més objectiu. Els seus motius són retrats de persones del seu entorn, interiors, natures mortes i paisatges urbans que serveixen de fons per a bodegons i escenes amb figures. El seu treball escultòric es desenvolupa en paral·lel al de la pintura i el dibuix, amb relleus en materials diferents, així com les seves primeres peces exemptes.
La seva obra la protagonitzen representacions figuratives del seu entorn més directe: la seva família, el seu estudi, la ciutat on viu.
Al llarg de la seva carrera ha rebut distincions importants, com el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (1985) o el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques (2006).