Shevirat Hakelim, 2009
En les seves creacions, Kiefer utilitza també com a font d’inspiració texts de la Càbala, a la qual ha arribat després d’un estudi i coneixement profunds del judaisme. En aquest cas, l’obra fa al·lusió al Shevirat Hakelim, o trencament de les gerres, una de les fases de la Creació de l’univers segons la Càbala. Abans de la Creació, segons la Càbala, tot l’espai era divinitat i, a mesura que l’univers es va anar expandint, la divinitat es va contreure. El Shevirat Hakelim és l’explosió de la Llum Divina, com a conseqüència de la seva contracció.
En explotar, es van trencar les deu Sefirot, o gerres, que contenien els principis o la llum divina. Des d’aleshores, el món es compon d’aquests valors trencats, d’aquests fragments que es van escampar. En l’obra s’observa una al·lusió directa a aquests fragments, amb peces que es desprenen de la tela o inunden l’espai. Kiefer planteja alhora una referència als orígens geogràfics dels texts bíblics i de la cultura occidental a través del zigurat, o piràmide esglaonada.
