Juan Muñoz va néixer a Madrid l’any 1953. Té com a tutor el crític d’art Santiago Amón, que va tenir un impacte important en la seva educació. El 1970 es trasllada a Londres on va realitzar estudis a la Central School of Art and Design i a la Croydon School of Art. L’any 1981 obté una beca Fulbright i estudia al Pratt Graphic Art Center i és artista resident al PS1 Contemporary Art Center de Nova York.
Després de la seva estada als Estats Units, s’estableix a Madrid. Realitza dues exposicions com a comissari i, l’any 1983, abandona la pràctica de curador per centrar-se en l’escultura, però continua escrivint texts i col·laborant en altres disciplines. Celebra la seva primera exposició l’any 1984 i durant les dècades següents desenvolupa una de les carreres artístiques més excepcionals del darrer terç del segle XX.
Juan Muñoz va explorar formes noves de distorsionar l’espai utilitzant perspectives agosarades i variacions d’escala, no només per comprometre la percepció i els sentits de l’espectador, sinó també i, sobretot, per crear una tensió psicològica en l’individu que interacciona amb la seva obra.
Va crear un paradigma de discurs artístic nou. Com el crític i historiador Jan Avgikos ha apuntat: “d’expressió sense ser expressionista” i “esborrant les línies entre passat i present”. A banda de la seva obra escultòrica, també va dibuixar, va crear instal·lacions, peces sonores, va col·laborar amb actors, músics i cineastes, i va escriure, per la qual cosa s’ha arribat a considerar un autèntic humanista contemporani.