Una de les creacions més rellevants de l’art contemporani
L’obra estableix un diàleg entre l’espectador i l’espai, la perspectiva, la verticalitat, la il·lusió, allò visible i allò invisible
Considerada l’obra cimera de la carrera de Juan Muñoz, aquesta instal·lació escultòrica de dimensions extraordinàries va ser creada el 2001 com a projecte per ocupar la Sala de turbines de la Tate Modern. L’octubre de 2018 es va presentar per primera vegada a Espanya, a PLANTA. Va ser amb aquesta obra que el projecte va obrir per primer cop les portes al públic.
El context industrial i l’entorn natural aporten un caràcter singular a l’obra, cosa que dóna a la peça i a l’espai que l’acull una vida nova
L’obra s’ha instal·lat en una gran nau industrial de més de 2.200 metres quadrats, que s’utilitzava anteriorment per a la producció de dovelles prefabricades de formigó, i que ha estat transformada específicament per acollir aquest peça amb la voluntat d’evocar l’espai original de la Sala de turbines de la Tate Modern.
Juan Muñoz, el gran renovador de l’escultura contemporània
L’artista va investigar la relació entre la figura humana i l’espai expositiu
És conegut per les seves obres en què situa la figura humana dins d’ambients arquitectònics complexos, escenaris alienants i mons ficticis habitats per personatges, que donen a lloc a innombrables narracions possibles. «Trobar un subjecte en la figura humana que guiï l’atenció de l’espectador cap al sentit d'”allò altre” implícit en la mateixa figura», Juan Muñoz.