Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) va deixar els estudis de dret al 1970 i va començar a estudiar a l’Acadèmia de Düsseldorf, on va ser alumne de Joseph Beuys.
La seva producció, en una primera etapa, gira al voltant de la mitologia, la història, la religió i la simbologia alemanyes, temes que l’artista investiga i que li serveixen alhora com a mitjà per evitar el procés d’amnèsia col·lectiva davant les brutalitats i tragèdies històriques d’una Alemanya desmembrada per la Segona Guerra Mundial i en plena lluita per a la restitució de la seva identitat com a país.
Kiefer va ser un dels primers artistes a enfrontar-se als temes del nazisme i l’holocaust, amb els també alemanys Georg Baselitz –amb el qual va representar Alemanya a la Biennal de Venècia de 1990– i Gerhard Richter. Al principi de la seva carrera, però, el seu atreviment li va suposar el rebuig del públic europeu.
Tanmateix, la seva obra no es pot reduir a la temàtica històrica. D’aquesta manera, ens endinsem en la segona etapa, que comença als anys 80, moment en què Kiefer marxa d’Alemanya i, després de viatjar durant tres anys, s’instal·la a Nova York. Els temes que tracta a partir de llavors es diversifiquen i es fan més universals: la iconografia i la simbologia de l’artista s’amplien per assumir temes sobre la civilització, la cultura i l’espiritualitat, per a la qual cosa recorre a fonts com ara l’alquímia, els mites antics i la Càbala.
A principis dels anys 90, Kiefer es va instal·lar a França. Va establir el seu taller a la localitat de Barjac, on va crear un autèntic laboratori: el mateix taller és una obra d’art, un seguit de túnels i pavellons construïts per ell i el seu equip que acullen les seves peces. Actualment, el seu taller ocupa un antic hangar als afores de París.